BLOG OGET

CRISTÒFOL COLOM I LA VILA DE PALS: LA HISTÒRIA MAI EXPLICADA DE LA DESCOBERTA D'AMÈRICA

2009-12-10T04:31:00.000-08:00

http://cch.cat/php/ls.php?fx=cat&fy=1

Amb l’objectiu de donar a conèixer la veritat històrica sobre el descobriment d’America i la participació real dels catalans, així com la relació i vinculació de la vila empordanesa de Pals en el tema, el Cercle Català d’Història està duent a terme des d’aquest estiu, la ruta “Cristòfor Colom i la vila de Pals: La Història mai Explicada de la Descoberta d’Amèrica”. Amb tot això i degut a l’expectació i l’interès que la mateixa ha despertat, hem decidit prolongar aquesta ruta guiada durant la tardor vinent. La ruta Colom, és una ruta promoguda, dissenyada i realitzada integrament pel Cercle Català d’Història. És una ruta que pretén explicar a traves de punts importants de la vila de Pals, la relació i vinculació de l’almirall amb aquesta vila així com elements claus i bàsics per entendre perquè, el projecte de la descoberta d’Amèrica fou totalment català. El contingut de la ruta es fonamenta en les investigacions dels darrers anys de diversos investigadors així com en les noves i constants aportacions per part del Cercle Català d’Història, que fan que cada dia aquesta història pugui arribar a més gent. El Cercle Català d’Història, ofereix la possibilitat de realitzar aquesta ruta, en grups organitzats i amb la possibilitat opcional, de fer-ho amb un pack que inclou “ruta + dinar” en un restaurant de la vila, per degustar un bon àpat i gaudir d’unes vistes inmillorables de l’entorn de l’antiga Vila Reial de Pals.

BACARDI FREEDOM ROUTE

2009-11-18T11:03:00.000-08:00

UN VIAJE, QUE ES UN JUEGO I TODO VIRTUAL. Puede la Web 2.0 ofrecer una experiencia parecida a un viaje? Bacardi ha creado un viaje virtual sobre Google Maps en http://www.bacardifreedomroute.com/ : un juego que traslada al mundo digital las emociones de viajar. La iniciativa permite aprender un viaje virtual en busca de tres maletas. Es una aventura gráfica creada para Google Maps en la que podemos desplazarnos por Dubrovnik, Córcega o Ibiza y elegir nuestra propia aventura, algo que nunca antes se había hecho sobre la conocida plataforma de mapas. Las personas que al final de su viaje virtual encuentren una malaeta podrán viajar de verdad hasta el lugar donde éstas se encuentren - Dubrovnik, Córcega o Ibiza- para abrirlas y disfrutar allí de su contenido. ! A que esperas ¡

EXPOSICIÓ D'UN DESTACAT REPRESENTANT DE LES AVANTGUARDES DE PRINCIPIS DEL SEGLE XX

2009-06-12T08:11:00.000-07:00

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/06/10/barcelona/1244643411.html

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=620375&idseccio_PK=1013

El Museu Picasso descobreix Van Dongen, pintor capital del fauvisme

Qui va ser Kees van Dongen ? Segons Nathalie Bondil, directora del museu de Belles Arts de Mont-real, " l'artista més gran d'entreguerres, a excepció de Picasso ". La definició és, com a mínim sorprenent, si tenim en compte que es refereix a un pintor desconegut per al públic espayol i del qual només se'n va veure un conjunt d'obres a Espanya el 1915, en una mostra individual que li van dedicar les Galeries Dalmau. Pepe Serra director del Museu Picasso, justifica aquest desconeixemnent per les "barreres culturals que encara existeixen", perquè a França i Holanda li han dedicat grans retrospectives, i sobretot, per la "deriva personal en què el pintor holandès va entrar al final de la seva vida que el va apartar dels nous llenguatges artístics i va provocar que quedés al marge de les revisions de les avantguardes", explica.

En qualsevol cas, el cert és que Van Dongen (Rotterdam, 1877-Mònaco, 1968) va tenir un paper destacat en les revolucions artístiques del segle XX, sobretot en el fauvisme, del qual es va convertir en el més destacat retratista amb els seus ajustats enquadraments i particulars perspectives. En el seu moment, va ser una figura de primer nivell "més conegut que Picasso i molt apreciat pels col.leccionistes", sosté Serra. Amb l'objectiu d'aixecar el vel d' "opacitat" que hi ha en el context artísitc d'inicis del segle passat i "presentar l'aportació d'aquest artista en la història de l'art", explica Jean-Michel Bouhours, comissari de la mostra, s'ha organitzat la retrospectiva Kees van Dongen, que, després de passar per Mont-real i Mònaco, es pot veure fins al 27 de setembre al Museu Picasso.

La mostra de Barcelona està focalitzada en la relació estètica i d'amistat que van mantenir Van Dongen i Picasso a París, veïns de taller al Bateau-Lavoir i units per la seva fascinació pel món de les prostitues. Per evidenciar aquests llaços, una de les sales inclou una sèrie de retrats que Van Dongen va fer a Fernande Olivier, la companya de Picasso, un fet insòlit tenint en compte la gelosia del malagueny.

COLOR I EROTISME// El recorregut per la seva obra és cronològic i inclou peces clau en la seva trajectòria, com les lluitadores de Tabarín i Autorretrat fauvista. Comença amb les seves primeres teles, influenciades pels clarobscurs de Rembrant. o acaba als anys 20, quan, dedicat a la vida i a la pintura mundana, retratava els personatges destacats de l'època. Pel camí, els anys fauves, marcats per un llenguatge molt personal centrat en l'efervescència dels colors i les formes, "orgies torrencials de color", segons la crítica de l'època; i per una sensualitat i un erotisme exagerats que van portar el poeta Apollinaire a titllar-lo com " el pintor de les vergonyes ciutadanes".

EL MISTERIOSO PAÍS DE LOS MAYAS

2008-06-19T12:32:00.000-07:00

http://www.e-local.gob.mx/work/templates/enciclo/campeche/Mpios/04010a.htm

http://www.uacam.mx/campeche/maya/calakmul.htm

HAY UN LUGAR EN MÉXICO EN EL QUE SE CLAUDICA ANTE EL ESPLENDOR MAYA. ES EL ESTADO MEXICANO DE CAMPECHE AL SUR DEL GOLFO DE MÉXICO. UNA TIERRA TRUFADA DE ASENTAMIENTOS ARQUEOLÓgICOS EN LA QUE LATE CON FUERZA ESTE ENIGMÁTICA Y SOFISTICADA CULTURA PRECOLOMBINA.

CYRUS LONGWORTH LUNDELL DESCUBRIÓ LA CIUDAD MAYA DE CALAKMUL EN UNA FECHA TAN TARDÍA COMO 1931

Calkmul la ciudad olvidada por los turistas

Reseguir las huellas que los antiguos mayas dejaron grabadas en Centroamérica requiere hacer un lago recorrido, una aventura que habitualmente cuenta con un público multitudinario en los yacimientos de Bélice, Guatemala, Honduras o Yucatán. Pero en el casco de Campeche las aglomeraciones de turistas no son la tónica, lo que no deja de sorprender, si tenemos en cuenta que los sitios arqueológicos ubicados en este estado son de primer orden, como los de la propia Calakmul, y también los de Edzná, Chicanná y Becán. ¿ Cuál es la razón de este aparente olvidado ?. Existen varias causas que podrían explicar el tradicional desinterés que ha estado cosido a este y otros emplazamientos mayas campechanos. Una de ellas fue el retraso en el inicio de las investigaciones. Aunque, tras el hallazgo, se inició la recuperación del núcleo de Calakmul, gracias al proyecto de la Universidad Autónoma de Campeche en 1982. Por si fuera poco, la lejanía de este yacimiento con respecto a los centros urbanos de la región, como Chetumal o la ciudad de Campeche, y el escaso desarrollo turístico de esa parte de la península de Yucatán volvieron a desterrar a Calakmul al olvido del que Cyrus Lundell la había rescatado.

Sin embargo , la materialización de varios proyectos en la zona i la declaración como Patrimonio de la Humanidad por la Unesco en 2002 han propiciado la llegada de un mayor número de visitantes, aunque todavía es escaso comparado con el de otros enclaves mayas.

lo más curioso es que , a pesar de la importancia de Calakmul, solo una ínfima parte de su superficie ha sido desbrozada y se han apuntalado muy pocos de sus casi 7000 edificios. Hoy se sabe que , entre el 250 y el 750 d.c. esta fue la principal ciudad de una vasta región conocida como Reino de la Cabeza de la Serpiente, en perpetua rivalidad con Tikal. Durante el periodo Clásico, la ciudad albergaba unas 200000 personas y, según los expertos, su decadencia comenzó con las disputas por el poder y los conflictos intestinos que siguieron a la derrota de su rey Garra de Jaguar por las tropas de Tikal.

Calakmul posee 120 estelas, la mayor cantidad registrada dentro del área maya, y mas de 6000 estructuras identificada, lo que supone más del doble de las de Tikal. Solo una mínima parte de las edificaciones repartidas por los cien kilómetros cuadrados que llegó a ocupar han sido restauradas; pero contemplar la jungla desde la cima d una de sus dos enormes pirámides o recorrer con la mirada su juego de pelota o sus dos acrópolis siguen siendo experiencias inolvidables para cualquier visitante.

EU PROJECTS ' BELGIAN JENEVER '

2008-03-21T10:35:00.000-07:00

http://www.flandersnews.be/cm/flandersnews.be/Flanders%2BToday/tourism/070307_antwerp

Tue 18/12/07 - On Monday, Belgian jenever (gin) received geographical recognition by the European Union.
The designation 'Belgian jenever' and 'Belgian grain jenever' and origin names such as Balegemse jenever, Hasselt jenever, O' de Flander and Peket de Wallonie are now protected names world-wide.

(VRT)
The appellations were approved Monday by the European Council of Ministers. The names 'young' and 'old' jenever were also given protection. The Belgian Federation of Wine and Spirits is happy with the recognition. According to the federation, geographic recognition of regional product names is becoming more important in the framework of the World Trade Organisation. It also offers extra quality and commercial guarantees. Every year some 8 million litres of jenever are sold in Belgium. The federation hopes that the EU recognition will boost sales.

Boost to coastal tourism

2008-03-21T10:33:00.000-07:00

Tue 20/11/07 - Flemish Tourism Minister Geert Bourgeois (Flemish nationalist) has announced extra cash for a series of projects on the coast.
In all 2 million euros is now being released as part of the second Coastal Action Plan.

(Belga)
The projects that are being funded all have to include a high creativity content. Mr Bourgeois wants to involve the private sector thanks to the use of private and public funding.The third edition of the Beaufort art project can count on continued funding. The project allows artists to exhibit their work along the coast.Cash is also being earmarked for new projects.These include an i-pod walking route in the Zwin nature reserve in Knokke.The audio guides will provide visitors with information about the nature reserve and the entire Zwin area.
Tourists on their bikes!
The use of the bicycle along the coast will also be promoted.

People will be able to take the tram along the coast and hop on a bike where they wish.Tourism Minister Bourgeois is also releasing cash, 450,000 euros, for more public toilets and showers on the beach.Mr Bourgeois believes that beach clubs can also play a vital role in giving the hospitality industry on the coast a boost.Next year a further 2 million euros will be released for new project

Antwerp goes gay-friendly

2008-03-06T12:58:00.000-08:00

http://www.flandersnews.be/cm/flandersnews.be/Flanders%2BToday/tourism/070307_antwerp

Wed 07/03/07 - Last week a delegation of the International Gay and Lesbian Travel Association spent a week visiting the city of Antwerp. The city on the River Schelde now wants to promote itself more as a destination for gay tourists.

Fan la caminada inaugural de la ruta senderista els 3 Monts

2008-03-06T12:49:00.000-08:00

http//www.3cat24.cat/noticia/260861/bages/La-Generalitat-i-promotors-de-la-ruta-dels-dEls-3-Monts-es-comprometen-a-financar-un-pla-per-dinamitzar-el-turisme-per-on-passa-el-circuit

http://www.els3monts.cat/portada/index.php

Fan la caminada inaugural de la ruta senderista els 3 Monts
Unes 300 persones van participar diumenge 6 de maig en la caminada inaugural de la ruta senderista els 3 Monts entre els municipis de Sant Llorenç Savall i Mura. La ruta uneix els parcs naturals del Montseny i Sant Llorenç del Munt i l'Obac amb la muntanya de Montserrat.
Caminaires a la ruta dels 3 Monts. Autor: Consell Comarcal del Vallès OrientalAquest projecte turístic de senderisme que té com objectiu vincular els traçats amb els recursos turístics (allotjament, restauració, patrimoni, etc.) de cada una de les comarques per on passa per generar activitat econòmica. La ruta permet el contacte directe i respectuós amb la natura, el descobriment del patrimoni local i l'entorn natural i la pràctica d'esports a l'aire lliure. El 21 de juny tindrà lloc la inauguració oficial d'aquest projecte al Palau Robert de Barcelona i properament tindrà pàgina web i s'editarà una guia. Diumenge 6 de maig, els primers participants van sortir des del camp de futbol de Sant Llorenç Savall a les dos quarts de nou del matí i els prop de 16 quilòmetres de l'etapa es van fer amb unes de 5 hores de mitjana. El bon temps i les bones temperatures van afavorir l'alta participació i van permetre mostrar uns paisatges en ple esclat primaveral: la Vall d'Horta i el Marquet de les Roques, la font del Llor, la Mola i el Montcau, i unes fantàstiques vistes panoràmiques de la plana vallesana i la muntanya de Montserrat. A l'arribada al bonic poble de Mura els participants van poder reposar forces a la zona de pícnic on els esperava una botifarrada popular per, més tard, ser retornats al punt d'origen amb un servei d'autocars habilitat a l'efecte. La ruta dels 3 Monts està impulsada conjuntament pel Consell Comarcal i el Consorci de Turisme del Vallès Oriental, el Consorci de Turisme del Vallès Occidental, el Consorci per a la Promoció Turística de les Valls del Montcau, el Consorci de Formació i Iniciatives Bages Sud i el Patronat de la Muntanya de Montserrat.

2008-01-12T09:41:00.000-08:00

CINC ACTUACIONS EN CINC LOCALITATS

Selecció de les cinc localitats:

Jakarta
Vancouver
Delhi
Tòquio:
Singapur:

Assignació a cada localitat del tipus de pla:

Jakarta:Pla estratègic
Vancouver: Pla estratègic
Delhi: Pla director
Tòquio: Pla sectorial
Singapur: pla estratègic

Identificació d’una idea forta en cada localitat:

Jakarta: Patrimoni històric
Vancouver:Patrimoni natural i oferta recreativa d’esdeveniments culturals.
Delhi:Patrimoni històric, oferta recreativa comercial i cultural.
Tòquio: l’aeroport, oferta hotelera
Singapur: situació geogràfica, oferta comercial, recursos turístics MICE.

2008-01-09T02:15:00.000-08:00

TRAVEL AND TOURISM INTELLIGENCE

Article City Report: MONTREAL

Introducció

Durant el segle 17 i 18 el Canada va tenir conflictes polítics econòmics socials entre la part dominada per els francesos i la dominada per els anglesos. En excepció de Montreal que dominada pels anglesos va convertir-se en un important centre financer i comercial. La declaració del francès com a llengua oficial de la província va causar l’èxode de la població anglosaxona i en conseqüència el declivi econòmic de Montreal.

Turisme i treball

No ha estat fins el 1998 que la situació econòmica i l’atur de Montreal han començat a prosperar gràcies al sector del turisme i l’oferta de treball provinent de l’industria farmacèutica.

Atraccions turístiques

Durant tota la segona meitat del segle XIX s’han millorat i incrementat l’oferta d’entreteniment, atraccions i infraestructures turístiques a Montreal. El Casino i el festival internacional de Jazz són les dues atraccions turístiques que més populars. La situació propera a zones recreatives i ressorts a permès la pràctica d’esports de neu, de muntanya, o activitats fluvials, a més d’afavorir l’ interès turístic en agroturisme i ecoturisme.

Arribades

L’economia de Montreal ha prosperat gràcies a l’augment d’arribades de turistes. Sobretot, la petita proporció de pernoctacions nocturnes provinents de turisme internacional ( turisme de compres ) ,genera més ingressos que no pas la major part de turisme provinent de Quebec. Durant les últimes dècades el turisme internacional provinent de França augmenta, en canvi el turisme japonès i alemany esta disminuint.

Percentatge de visites

Mes de la meitat dels ingressos que rep Montreal provenen d’un turisme que viatja per motius vacacionals, molts dels quals provenen del Canadà. L’altre tant per cent d’ingressos l’origina el turisme de negocis provinent de Quebec i dels Estats Units.

Convencions i fires

L’ampliació del centre de convencions junt amb la millora d’infraestructura hotelera i oferta recreativa i d’oci, va generar a partir de 1997, un augment de celebració de convencions i l’arribada de molts visitants , sobretot en les estacions de primavera i tardor. A l’estiu arriben molts visitants interessats en l’oferta recreativa.

Allotjament

Montreal compta amb diferents tipus d’allotjament, sobretot hotels, situats prop del palau del congrés. Gràcies a la introducció d’inversions ( REITs, real estate investment trusts ) en el sector hoteler , Montreal se’n beneficia. Tot i que es va introduir una taxa d’ocupació per habitació no ha disminuït el volum de beneficis.

Transport

Montreal compta amb una bona infraestructura de transport aeri, marítim, de tren i carretera, a més de un bon funcionament del sistema de trànsit.

Organització del turisme

La organització de turisme de Montreal fa difusió turística a través de molts mitjans de comunicació cap diferents sectors de mercat, i es finançada per nombroses fonts, que destinaran una part del finançament prioritària a la industria turística.

Previsions a llarg i curt termini

Al llarg del segle XIX Montreal ha sabut avançar i modernitzar-se en quan a infraestructura i oferta turística, fet que li ha permès obtenir grans beneficis econòmics. Es per això, que les previsions per al 2000 continuaran sent les mateixes, amb projectes com l’ampliació de l’aeroport de Dorval, la construcció d’un complex esportiu i de nous hotels i edificis de negocis, convertint la ciutat en el centre més important de organitzacions internacionals.

EL QUE HI HA DARRERA EL PETÓ

2008-01-06T12:37:00.000-08:00

El catedràtic de filosofia Alain Montandon repassa la presència de l'òscul al llarg de l'història del'art i la literatura. El llibre " El beso ". ¿ Qué se esconde tras este gesto cotidiano? en reuneix múltiples significats.

Un petó mou una trenta de músculs- 17 de la llengua-, nou mil.ligrams d'aigua, 0,18 de substàncies orgàniques, centenars de bacteris gèrmens a dojo. Un sol gest que excita el cos sencer. Doncs el filòsof francès Alain Montandon va fer un repàs de les expressions que aquest fet bucal té en la literatura i les arts d'Occidents i va escriure 144 estimulants i documentades pàgines. Aquest tractat es titula el beso. ¿ Qué se esconde tras este gesto cotidiano?.
Explica Montandon, professor de Literaura de la Universitat de Clarmont-Ferrand, que el romans acostumaven a distingir tres classes de petons: els oscula, que eren petons amistosos; els basia, propis de l'afecte i l'amor, i els suavia , expressió de la passió carnal. Però en aquesta taxonomia queden fora els petons de mare, els d'amant, els d'amic , els de la salutació o cerimònia, els mecànics, els que es fan als morts i als objectes sagrats.
L'autor diu que van ser desconeguts entre els pobles originaris d'Amèrica i Oceania, van causar rebuig entre els xinesos per raó higiènica, pertanyen a la intimitat més estricta entre alguns pobles africans, i a lÍndia es prohibeixen films occidentals amb petó de cargol. ! Fins i tot a Maryland ( EUA), el petó amb llengua està prohibit per la llei!.
Montandon il.lumina sobre l'origen d'algunes expressions- pel que sembla, va ser Denis Diderot qui va posar de moda l'expressió de " besar el cul " en l'obra El nebot de Rameau-; comenta que la pràctica del besamans fa apareix a l'Odissea, i explica tradicions com la del fregament esquimal de nassos, una forma de sentir l'olor corporal de l'altre, cosa que a Occident va començar a perdre sencers a partir del Renaixement.
Segons l'autor d'aquesta obra, la història del petó permet comprendre l'evolució social. A l'edat mitjana el jurament de fidelitat entre el senyor i el vassall se segellava amb un petó a la boca. La mà es considerava inferior a la boca, i el petó als peus significava submissió. Durant els segles XI i XIII el petó va reemplaçar la comunió, ja que la boca era l'òrgan del verb. I al segle XVIII, el del gust per la conversa, el petó va fer que el paper del plaer del capritx i la sorpresa.
Al llarg de la història, els petons també han tornat la vida i la salut. Des del cec de Betsaida curat per un petó ( Marc-8,22-26) al conte de la bella dorment, passant per la recuperació del leprós de la llegenda de Sant Julià l'Hospitalàri de Flaubert, els exemples són nombrosos. La curació es produeix per l'acció triple de tocar, de proporcionar saliva i d'insuflar la vida.

Estimulants i heterodoxos
Potser un dels capítols més estimulants de tot el llibre és el titulat Sensaciones que todos deseamos experimentar en la boca. Recorda Montandon que la boca, justament l'òrgan erogen que està més a prop del cervell, és la cavitat de la nutrició i de l'afecte, de l'alè físic i de l'alè espiritual. Centenars de poetes de diferents èpoques han cantat l'ensucrat nèctar del petó, el seu poder saciant i fins i tot el seu caràcter vampíric( las manchas amarillas, de Théophile Gautier ). Però molts autors com ara Bruno Bettelheim, George Sand i Samuel Beckett, entre altres, hans assenyalat així la mateixa repugnància del petó fet a l'ancià o al malalt, al propietari d'un alè fètid i infame. El poeta llatí Catul, sobre aquesta qüestió, ja va escriure : " D'Emili no es distingeix entre l'olor del cul i el de la boca ".
Montandon també repassa els paisatges del petó. Francesco Patrizi, en un tractat de l'any 1560, apunta la conveniència de començar per la galta, on s'allotja la bellesa de la cara, per seguir pel pit, les mans i la boca. I Flaubert a Novembre, identifica el coll com el lloc d'una sensualitat salvatge .
Però l'autor no descuida els petons més intims, als quals se'ls ha donat els noms llatins de fellatio i cunnilingus. El primer ja va ser practicat en l'antiguitat, tal com demostren els frescos del segle VIII abans de Crist, mentre que el segon va ser en aquella època una infàmia per a un home lliure.
Però compte, els petons també poden ser una estocada, com el de Judes, que Giotto va prepresentar com una figuara bestial, amb uns gruixuts llavis tancas. Un costum que més tard copiaria la Màfia. Tot això i més, a El beso. ¿ Qué se esconde tras este gesto cotidiano?.

TRAVESSIA AMB ESQUÍS PER EL MAR BÀLTIC

2008-01-04T12:37:00.000-08:00

UN TRANQUIL poble de la costa de Finlàndia serà el punt de partida d'un viatge amb esquís a través del mar Bàltic, acampant en refugis de neu, tendes o cabanyes situades en un paratge gelat, fins que s'arriba a la meta, la ciutat lapona de Kemi, a l'extrem nord del congelat golf de Bòtnia. Aquesta expedició forma part de les travessies d'iniciació a les rutes polars per Lapònia. Durant el trajecte per les proximitats del Cercle polar no seria estrany veure.hi el fenòmen de les aurores boreals. Els participants d'aquesta aventra podran aprendre algunes de les tècniques de supervivència àrtica i orientació esquimal més importants i útils per aquestes latituds.

LA TERRA DE BACUS

2008-01-02T12:35:00.000-08:00

El turisme del vi a Espanya s’enlaira

Com a Califòrnia, França o Itàlia, al nostre país està prenent embranzida una nova manera de fer turisme a través del vi. La fórmula té el seu atractiu: combina les visites als cellers amb la bellesa dels indrets que els allotgen.

Els cellers de la Rioja han pres nota del potent, i també , profitós atractiu turístic que representen els cellers del napa Valley a California o els châteaux francesos. Segurament, es tracta de la regió espanyola amb l’oferta d’enoturisme més completa i atractiva, que es presenta a més en un embolcall molt llaminer; uns quanta arquitectes estrella de panorama internacional, com ara Ghery o Calatrava, ja han deixat la seva empresta a les terres de la Rioja. La segueixen de proa altres zones espanyoles de gran tradició vinícola, com ara el Penedès, la Ribera del Duero, el Somontano o Jerez, que han confeccionat rutes lligades al vi que ofereixen la possibilitat de submergir-se en la cultura, la tradició i els costums de cadascun dels territoris. Aixa doncs, s’organitzen passejos per les vinyes tant a peu com a cavall o en bicicleta, es preparen tasts de vins i cursos de maridatge, es fan recorreguts pels cellers per mostrar els secrets de la vinificació i, al mateix temps, s’inauguren nous allotjaments amb encant, restaurants amb una Excel•lent oferta gastronòmica, botigues especialitzades on comprar els vins i centres amb tractaments d’enoteràcia. D’altra banda, l’època de la verema, quan l’olor a vi ho omple tot, els visitants poden participar en la recollida i el trepig dels raïms, la qual cosa, segons asseguren els experts, és un recomanable remei per a l’estrès.

LA RIOJA D’AUTOR

La Denominació d’Origen Qualificada Rioja, que abraça la Rioja i el sud de Navarra i de a província d’Àlaba, és un dels espais amb més iniciatives relacionades amb el turisme del vi.
Amb els 218 cellers repartits entre proa de quinze municipis, la comarca de la Rioja Alabesa és una terra plena de possibilitats per als interessats en els vins. A més a més, les noves propostes arquitectòniques de la zona son una prova evident del creixent prestigi internacional que està adquirint aquesta regió. Cal remarcar la Ciutat del Vi, que el famós Frank Ghrey ha creat per a Marquès de Riscal a Elciego i que inclou el complex hotel Riscal, així com la nova bodega d’Ysos, de Santiago Calatrava a la veïna Laguardia. Però, juntament amb aquests cellers avantguardistes tan espectaculars i moderns n’hi ha alguns altres molt més tradicionals. A Laguardia, capital de la Rioja Alabesa, el subsòl de la qual és un autèntic laberint de galeries i passadissos, val la pena visitar El Fabullista, un dels cellers subterranis més grans i més be conservats on s’elabora el vi de manera artesana. D’altra banda, val la pena visitar el centre temàtic del vi Villa Lucía.
Un cop a La comunitat de la Rioja, les opcions es multipliquen. Hi ha, per exemple, les Bodegas Corral, a Navarrete, on és un autèntic plaer passejar entre les vinyes. També hi ha la possibilitat de visitar Haro, on l’arquitectura Zaha Hadid ha deixat la seva empresta en un edifici de la firma López de Hereia. A més a més, resulten molt interessants les propostes de la Rioja Turismo com ara el Vinobus, que des de Logronyo fa recorreguts a través de diversos cellers, o les Nits de Vi i Estrelles. Després de la visita als cellers val la pena arribar fins als monestirs de Suso y Yuso, a San Millàn de la Cogolla, i passejar pels carrers de Santo Domingo de la Calzada. I , per refer-se, no hi ha res millor que gaudir d’un plat de patates amb xoriço o d’unes delicioses costelletes de xai rostides al sarment, dos dels plats més típics de la zona.
Navarra tampoc es queda enrere en l’àmbit de la promoció de les seves zones vinícoles. Cal destacar el Señorio de Arizano, el nou temple de Bodegas Chivite, obra de Rafael Moneo, a Estella. Molt a prop, a Echauri, hi ha el Señorío de Otazu i a Añorbe, Bodegas Nekeas. Aquest celler compta amb unes magnífiques vistes sobre la vall de Nekeas compostes pels diferents vessants de les vinyes de la propietat. A Olite hi ha la possibilitat de gaudir d’una visita al seu Museu del Vi.

NOU RECLAM PER AL TURISME AUTOMOVILÍSTIC A ALEMANYA

2008-01-01T12:56:00.000-08:00

LA MARCA BMW ESTRENA A MUNIC UNA ESPECTACULAR CASA DE VIDRE
Amb l'obertura de la nova seu de BMW a Munic a l'octubre del 2007, Alemanya compta amb un nou al•licient per a la seva gran oferta de turisme automobilístic. BMW preveu que rebrà prop de 800000 visitants l'any, 45000 dels quals hi aniran a buscar un nou vehicle. Els visitants podran fer recorreguts per la fàbrica, assistir a la creació d'un automòbil i , fins i tot , provar qualsevol dels models que hi ha actualment en producció. A més a més, al museu els visitants descobriran la història d'aquesta firma bavaresa nascuda el 1917 com a fàbrica de motors aeris.
Cal tenir en compte que a Alemanya, les seus de marques com ara BMW, Porsche, Volkswagen o Mercedes s'han converit en autèntiques atraccions turístiques que visiten cada any milions de persones. Així, per exemple, a Wolfsburg hi ha la Ciutat de l'Automòbil, a Dresde, hi ha la fàbrica de vidre de Volkswagen i a Sttutgart es poden visitar els museus de Mercedes i de Porsche, mentre que a la ciutat saxona de Leipzig, hi ha l'espectacular planta museu de BMW signada per l'arquitecte iraniana Zaha Hadid.

NEIX UNA ASOCIACIÓ D'HOTELS DE MuNTANYA ( SILENA )

2007-12-23T08:38:00.000-08:00

Acaba d'iniciar un nou projecte associatiu dins del sector hoteler espanyol. Es tracta de SILENA, l’associació Nacional d'Hotels de Muntanya i d'Interior. El seu objectiu es unir els esforços i recursos d'aquest tipus d'establiment amb el fi de captar més clients.
L'associació disposa d'una pàgina web ( www.reservalamontaña.es), a través de la qual s’oferiran habitacions i activitats ( esquí, deports d'aventura, etc. ) als diferents segments de mercat interessats en aquest tipus d'oci.
Així mateix, crearà un " club de producte/muntanya " destinat a ofertar paquets integrats per l'hotel i les seves activitats. Silena es finançarà amb les quotes dels hotels associats , els ingressos per beneficis de la Web i les subvencions que les administracions autonòmiques o provincials destinin a accions comercials.
Els promotors de Silena amb Daniel Aristot ( soci d'hotels d'Andorra ), Lluís Ciutat ( director de Gesthotel Assessors i fundador de Atrapalo.com ), Juan Ignacio Pérez ( director i propietari de l'hotel El Privilegio de Tea ), Fernando Iranzo ( gerent de l'hotel Santa Cristina de Canfranc ), Jesús Segarra ( director general del Grup d'Hotels i Gestió) i Félix Navarro ( gerent de Prestige Software ).

EL TURISME RESPONSABLE CENTRA LA CONVENCIÓ DE AITO

2007-12-20T02:17:00.001-08:00

TRAVEL WEEKLY - REGNE UNIT

La convenció de l'Asociació britanica de Touroperadors Independents ( AITO), celebrada en la localitat portuguesa de Estoril, s'ha centrat aquest any en turisme responsable. Les crítiques que ha rebut l'indústria van desde la més general " que parli molt del mediambient, pero pero hi hagi molt poc en aquest sentit" a altres més concretes com " el fet que es dongui suport a sous baixos del personal d'hotels en paisos en desenvolupament; la contaminació en els Alps per l'ús de canons de neu , o l' ús de grans quantitats d'aigua per regar camps de golf i piscines en zones àrides, deixant sense aigua a la població local ". Es va demanar als touroperadors, que presionenssin als hotelers per que prohibissin donar propines, pero que paguessin millors salaris als seus treballadors.

EL TURISME RESPONSABLE CENTRA LA CONVENCIÓ DE AITO

2007-12-20T02:17:00.000-08:00

THE MEDITERRANIAN SHOPPING WAY

2007-12-18T05:22:00.000-08:00

El comerç de Palamós, Platja d'Aro i Sant Feliu s'uneix per captar turisme de Ryanair i de creuers

MEDITERRANEAN SHOPPING WAY, MORE...
reen una federació per promocionar accions conjuntes

IMMA BOSCH. Platja d'Aro
Les associacions de comerç de Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols i Palamós han creat la Federació Mediterranean Shopping Way per promocionar comercialment i turísticament els tres municipis. L'objectiu de la nova federació no és tant captar el comerç local com atraure visitants i potencials compradors que arriben a les comarques gironines a través de la companyia aèria Ryanair i els creuers del port de Palamós, i els turistes que provenen de Barcelona, entre d'altres.

+ La marca Mediterranean Shopping Way es va presentar ahir oficialment. Foto: MIQUEL RUIZ
La creació de la nova federació no representarà la desaparició de les associacions de comerciants de Sant Feliu de Guíxols, Palamós i Platja d'Aro. Aquestes continuaran fent les activitats locals i la promoció i la captació de clients a cadascuna de les zones.

Amb la nova federació, segons va explicar ahir el seu president, Ramon Núñez, es busca «reorganitzar recursos i esforços i reestructurar l'oferta comercials dels tres municipis». L'objectiu principal és atraure visitants i potencials compradors que arriben a l'aeroport de Girona, gent que té la segona residència a la zona, turistes que arriben al port de Palamós amb creuers turístics i també visitants provinents de Barcelona, i «fer la promoció en origen». «Nosaltres, però, no ens hem de preocupar de fer-los venir, sinó de promoure que aquells als quals toca fer-los venir es belluguin i d'aconseguir que se solucionin mancances com ara que hi hagi un transport públic entre l'aeroport i les tres poblacions –per conveni, la Sarfa fa un viatge d'anada i un de tornada al juliol i l'agost–», va explicar. Núñez va dir que els comerciants són un complement d'una oferta global que hi ha a la Costa Brava, on «hi ha molts altres elements que hi juguen un paper, com ara la restauració i l'hoteleria, entre d'altres».

La federació, que engloba uns 600 comerciants, es va constituir fa un parell de mesos, però, segons Núñez, ja fa temps que treballa per posar en marxa alguna actuació que solucioni «els dèficits» que tenen. La marca Mediterranean Shopping Way es va constituir fa un any i ahir es va presentar oficialment en un sopar

2007-11-27T00:41:00.000-08:00
LAS SELVAS DE BORNEO PODRIAN ESCONDER REMEDIOS PARA EL CÁNCER I EL SIDA, PERO LA ONG DE CONSERVACIÓN ADVIERTE QUE ESTE HALLAZGO ESTÁ MUY AMENAZADAO Y HACE UN LLAMAMIENTO PARA SU PROTECCIÓ A LARGO PLAZO.

Adena informa de que los científicos están probando actualmente extractos de plantas recolectadas en los estados malayos de Sabah y Sarawak, así como de otras procedentes de Kalimantan, la porción indonesia de Borneo.

Con ello, esperan poder desarrollar medicamentos para tratar algunas de las peores enfermedades humanas. La organización conservacionista confirma que la compañía farmacéutica australiana Cerylid Biosciences ha identificado una prometedora substancia anticancerígena procedente de un matorral de Sarawak. Un compuesto presente en la planta Aglaya leptantha se ha mostrado efectivo en pruebas de laboratorio para eliminar 20 tipos de células cancerosas humanas, incluyendo las que causan cáncer de cerebro y mama, así como las del melanoma.

El Dr. Murray Tait, Vicepresidente de Descubrimiento de Medicamentos de Cerylid Biosciences, declaró: "El hecho de que el compuesto se muestre muy efectivo contra numerosas células tumorales representa un buen argumento para la conservación de los hábitats vegetales de Borneo. Una mayor destrucción de estos bosques podría negarle a la ciencia la oportunidad de descubrir y desarrollar nuevas fuentes de medicamentos capaces de salvar vidas humanas". Los científicos han descubierto así mismo una substancia excepcional en el látex del árbol Bintangor. El compuesto, la Calanolida A, parece ser efectiva impidiendo la replicación del Virus de la Inmunodeficiencia Humana y contra la bacteria de la tuberculosis, que ataca a muchos enfermos de SIDA. Este hallazgo resulta especialmente importante puesto que, hasta ahora, resulta imposible tratar el SIDA y la tuberculosis con una única medicina. Si superara las pruebas clínicas, la Calanolida A supondría un desarrollo de primer orden para la salud de millones de personas en todo el mundo.

Los investigadores han encontrado también un potente agente contra el paludismo desconocido hasta ahora, que se extrae de la corteza de un árbol local, utilizada por el pueblo Kenyah de Kalimantan para tratar el paludismo. La substancia –un triterpeno- parece que mata al parásito del paludismo humano (Plasmodium falciparum) en las pruebas de laboratrorio. Según WWF/Adena, se han descubierto 422 nuevas plantas en Borneo durante los últimos 25 años. Otras muchas especies se encuentran a la espera de ser reconocidas y estudiadas. Quizás muchas por descubrir puedan tener propiedades medicinales importantes. Pero esta ONG de conservación advierte que todos estos descubrimientos prometedores podrían perderse si el menguante bosque ecuatorial de Borneo no se protege adecuadamente.

El Dr. Menno Schilthuizen, Profesor asociado a la Universidad Malaya Sabah y autor del informe de WWF/Adena del que se han extraído estos datos, explicó: "Desde que una substancia encontrada en una planta se convierte en un medicamento efectivo que puedan utilizar los médicos pasa mucho tiempo. Se han examinado cientos de plantas, se han identificado docenas de compuestos, pero sólo unos pocos se están probando clínicamente ahora". Los pueblos indígenas, como los Kenyah, podrían beneficiarse también del desarrollo de medicinas a partir de sus conocimientos tradicionales.

El Convenio sobre Diversidad Biológica, del que Indonesia y Malasia forman parte, estipula que las comunidades indígenas han de dar su consentimiento al uso de sus saberes tradicionales y que cualquier beneficio que se produzca debe ser equitativamente compartido con ellas. El convenio reconoce también los derechos soberanos de los estados sobre sus recursos genéticos de forma que el desarrollo de medicamentos, o cualquier otro uso, está sujeto a las leyes del país de origen. Actualmente sólo queda la mitad de los bosques originales de Borneo.

Los tres gobiernos de Borneo (Brunei Darussalam, Indonesia y Malasia) lanzaron recientemente la iniciativa "el Corazón de Borneo" que tiene como objetivo la conservación de unos 220.000 km2 de bosque ecuatorial y de numerosas especies silvestres. Mike Kavanagh, Director de WWF-Malasia, expresó su confianza en estos términos: "Esperamos que muy pronto los tres gobiernos de Borneo firmen una Declaración por el Corazón de Borneo. Ese manifiesto garantizaría la protección a largo plazo de una región que podría contener algunos de los descubrimientos farmacológicos más significativos en un próximo futuro".

PLAN ESTRATÈGICO PROVINCIAL DE TURISMO PEPTUR LAMBAYEQUE 2006-2015

2007-11-25T08:18:00.000-08:00
http://http://www.regionlambayeque.gob.pe/guia/index.htm

Els governs regionals han plantejat el desenvolupament i la gestió del Perú a partir dels espais territorials amb escassos recursos econòmics i humanitaris a conseqüència d’un centralisme cada vegada més asfixiant per la mateixa gestió. Aquest fet també ha causat la falta de transferència de diners a els departaments per atendre les necessitats dels ciutadans. Des de fa temps que els governs locals i regionals es plantegen plans estratègics cada vegada més coordinats entre si.

El pla estratègic PEPTUR LAMBAYEQUE, es vol aplicar a la regió de la província de Lambayeque, situada a la part nord oriental del país. Amb aquest pla es vol aconseguir promoure , organitzar i dirigir el desenvolupament sostenible i competitiu de l’activitat turística de la regió, mitjançant processos integradors, concertats i descentralitzats, impulsant el desenvolupament econòmic i social, generant llocs de treballs dignes que millorin la qualitat de vida de la població i garantitzar la valoració del patrimoni nacional històric, natural i cultural.

A partir d’una posterior diagnosi del territori i un estudi de la realitat provincial de la província , es marcaran una sèrie d’objectius i accions a emprendre.
Es vol aconseguir el desenvolupament econòmic per a crear condicions que permetin el desenvolupament dels negocis i la producció. Serà necessari l’inversió privada.
El desenvolupament humà, anirà dirigit a crear les condicions per el desenvolupament del potencial humà, per això serà necessari la creació de centres educatius i tot el que fa referència a l’educació a tots els nivells.
La lluita contra la pobresa, concretarà les condicions bàsiques del benestar per la població de menys recursos , amb èmfasi en la salut i vivència. Serà necessari la creació de condicions necessàries per viure en un ambient sa i en harmonia entre lo econòmic- institucional i el medi natural.

Els sectors on s’hauran d’aplicar estratègies i polítiques de gestió per el desenvolupament regional són principalment els transports i comunicacions, competitivitat, hidrologia la provisió dels serveis bàsics i socials de la població. I tots aquestes s’hauran d’avaluar perquè siguin compatibles amb els recursos terra, plantes, animals,hidrobiològics, minerals, d’hidrocarburs i gas, com la producció i productivitat de processos productius; i projectes de millora de les empreses.

S’espera que la província de Lambayeque es converteixi en un important destí turístic, gràcies als seus atractius arqueològics, els seus paisatges i àrees naturals. Aquestes zones es poden posar en valor amb inversions que millorin l’infraestructura i els serveis. D’aquesta manera s’incrementarà el flux de visitants, així com la seva estada i el gast de diners en la zona.

La proposta de Corredors Turístics per la província, permet combinar les modalitats de turisme cultural, ecològic i d’entreteniment ( platges ) a la regió de Lambayque ( cal incloure també les regions dels voltants de Lambayeque ). La industria mundial del turisme es la que més ingressos genera , i es preveu que vagi augmentant el turisme ecològic. Per això les característiques de la regió en ecoturisme són un dels avantatges principals per aprofitar a la zona.

Es tracta d’un programa que combina arqueologia , naturalesa i cultures vives. Per desenvolupar el turisme sostenible es pretén projectar processos de mercat amb objectius de desenvolupament en que hi participin les comunitats locals menys afavorides en els serveis al turisme: guies, artesania , aliments, folklore.
Es pretén que les institucions contribueixin amb propostes noves activitats turístiques que combinin atractius arqueològics, ecològics, festivitats regionals i expansió de platges.

L’integració de la regió de Lambayque es un primer pas en l’esforç per conformar una part de la regió del nord del país, un propòsit que es vol fer de manera gradual i cuidant els interessos de cada població de la regió. El propòsit es aconseguir una política d’Estat que involucri i superi els interessos de les diferents àrees que conformen la regió. Això suposarà un esforç conjunt amb governants del país ,poblacions de la mateixa província i regions veïnes.

La constitució de la Regió de Lambayeque pot desencadenar un esforç integrador dins l’àmbit territorial , i en conjunt del país. Els interessos propis de la regió per aconseguir els objectius mencionats anteriorment, poden ocasionar que les regions veïnes uneixin forces per consolidar la governabilitat democràtica i garantir el desenvolupament productiu dels territoris, millorant les condicions de vida de només els habitants de la regió de Lambayeque sinó del Perú en general

Potser la integració del pla dins la província serà el principi per acabar amb les diferències que hi ha entre les diferents regions del Perú, i que dificulta l’organització d’economies d’escala i de cadenes productives.

2007-11-12T06:03:00.000-08:00

SANTA SUSANNA, MODEL DE SOSTENIBILITAT

Segons explica un article publicat en la revista Editur, l' innovació en els destins turístics de sol i platja té un model de referència en el municipi de Santa Susanna, situat a 45 km de Barcelona. Es tracta d'una població d'uns 3000 habitants i 14000 places hoteleres, on el sector públic i privat treballen compartint despeses i responsabilitats en la creació i promoció de producte turístics. Santa Susanna es un model de sostenibilitat real per altres destins de sol i platja de la costa del mediterrani. Això ha estat possible gràcies a la Fundació Turística de Santa Susanna que ha rebut un Global Award a la World travel de Londres.
La població no es un destí de luxe ni destaca per la seva oferta d'oci nocturn. Té unes platges ben cuidades i compta amb la seva pròpia estació nàutica on s'hi poden practicar diferents esports aquàtics. A primera vista si que pot semblar la típica destinació de sol i platja, però es tracta d'una destinació turística on hi ha hotels de tres estrelles pensats per acollir famílies de classe mitjana europees.
Hi ha aspectes que criden l'atenció d'aquest municipi. A part d'una bona senyalització i neteja, presenta una ordenació en el territori.
La planificació territorial, fixada per el seu pla general l'any 1982, va dividir el municipi en una zona turística, agrícola, un casc urbà i una zona de segona residència. Per exemple la zona hotelera situada a la zona de la platja hi ha una vintena d'establiments turístics i comercials, a més dels hotels. No hi ha ni vivendes ni apartaments.
La zona agrícola té una extensió de 150 hectàrees de camps de conreu ben cuidats i es situa prop de la zona hotelera.
La zona de la població queda situada darrera la zona hotelera, limitada per la carretera Nacional, davant la muntanya del Corredor del Montnegre.
Aquesta localitat es va apostar per delimitar un sector 100% hoteler, on no hi haguessin problemes de queixes dels veïns a causa de la proximitat de la zona residencial i hotelera, ni problemes de mobilitat etc.

Sostre màxim
Actualment la zona hotelera disposa d'unes 25000 places i no permet el canvi de recalificació a residencial. S'estan construint 4000 noves places hoteleres més. En d'altres localitats si decaigués l'activitat turística es podria aprofitar el sòl per construir-hi vivendes o blocs de pisos d'us residencial. En canvi a Santa Susanna aquesta reconversió del territori no es permesa ja que els hotelers renoven constantment els seus establiments perquè no tenen la possibilitat de revendre la finca i convertir-la en apartaments, tal com ja s'ha fet en altres localitats.
A Santa Susanna han volgut evitar el que ha passat en altres municipis, on els ajuntaments i consistoris a causa dels problemes de financiació han hagut de vendre i recalificar el sòl per a usos residencials amb el fi d'obtenir beneficis per poder costejar equipaments i serveis.
Usos agrícoles
La zona agrícola es d'obligat cultiu. Així les finques agràries no es degraden per abandonament i el turista no percep saturació urbanística, tal com passa en d'altres destins. A més els agricultors que es jubilin podran permutar la finca per metres quadrats de sòl hoteler. El camp passarà a ser de l'ajuntament que el cedirà en conseció en un altre propietari agrícola de l'entorn perquè millori la seva explotació, i no es degradi.

Gestió del destí
A diferència d'altres destins amb una mala coordinació entre secor públic i privat. Santa Susanna compta amb la Fundació Turística. Un organisme on Ajuntament i empreses del sector treballen conjuntament per a la creació i promoció de nous productes turístics i es reparteixen despeses al 50%. Això ha permès que la localitat obtingues la marca de Destinació Familiar reconeguda per la generalitat i consolides l'estació nàutica situada a la platga. El Centre de Rutes en Bicicletes ( BTT) ha posat en valor el Parc natural del Montnegre, creant centres on es poden practicar esports d'aventura. La diversificació de producte ha allargat la temporada, fent que el turista que només venia per el sol i platja tingui una oferta complementària. En els últims anys el turisme de congressos està creixent. Per això hi ha un projecte per construir un palau de congressos.

Direcció Clara
L'objectiu dels pròxims anys es consolidar el turisme de congressos, i que d'altres productes com l'estació nàutica i el centre de cicloturisme es puguin financiar ells mateixos, ja que fins ara comptaven amb subvencions públiques. Santa Susanna ha aconseguit l'èxit gràcies a l'especialització, unint esforços entre empresaris i l'administració i i donat un valor afegit a l'oferta tradicional. Actualment el 71% dels turistes son estrangers ( britànics, alemanys, francesos i holandesos ) amb una despesa mitjana de 60 i 150 euros. La resta es turisme nacional. S'està apuntant per mercats com el rus.

Connexió a BCN
Quan no fa gaires anys BCN començava a posar-se de moda com a destí turístic urbà, Santa Susanna va tenir una bona visió estratègica financiant la construcció d'una estació de tren i millorant les infraestructures de les vies. Al començament Renfe s'hi oposava perquè opinava que l'estació no seria rentable en una població de només 3000 habitants. Finalment es va acordar que el municipi pagaria les obres de construcció de l'estació i s'encarregaria de les despeses de manteniment i personal. A canvi rebria el 10 % del billetatge.
En l'actualitat, l'estació, a més de deixar un benefici per el municipi disposa d'un accés ràpid, directe i barat al centre de Barcelona. l'historia de com va arribar el tren es reveladora del Know how turístic i estil de treball que caracteritza aquesta població. Tot i que hi ha altres altres destins pioners com Calella, Lloret de Mar etc., els hotelers reconeixen que en quan a rentabilitat, Santa Susanna està per sobre dels seus competidors més propers.

2007-11-12T05:42:00.000-08:00

EL MERCAT TURISME ESPANYOL DE TURISME RELIGIÓS, UN SECTOR QUE PROMET PER LA PROFESSIÓ

El sector del turisme religiós representa un segment creixent amb grans perspectives de futur. un viatge religiós es organitzat segons les necessitats del grup i permet als seus participants sentir-se protegits per un conjunt homogeni, adequat per persones que solen viatjar soles. També existeix un augment de noves formes de viatge i destins, així com la possibilitat de l'oferta a través de la creació d'estructures de gestió i un millor desenvolupament i promoció de rutes ben organitzades. Els destins de peregrinació espanyols acullen actualment 17 milions de visitants a l'any.

Gràcies al desenvolupament dels transports i l'hostaleria els viatges amb motivació religiosa s'han multiplicat. S'ha de fer la distinció entre turisme religiós i peregrinació. El primer te com destí i objectiu la visita a llocs de caràcter religiós. La peregrinació sempre té com objectiu arribar a un santuari per complir un vot, demanar alguna cosa, donar les gràcies per un favor rebut etc.
L'augment de peregrins en tot el món ha fet que la Organització Mundial del Turisme li dongués importància, organitzant per segon any consecutiu a la Ciutat de Còrdova la “ Conferència Internacional de Turisme, Religions i diàlegs entre cultures “, per invitació del govern espanyol.
I es a Espanya, país amb tradició de religió catòlica, on el turisme religiós es un segment de turisme present, que té una importància creixent tant a nivell de la demanda espanyola com de la diversificació de l'oferta i s'afirma com un sector que promet per la professió.

Espanya disposa d'un patrimoni religiós ric. A part de la famosa peregrinació a Santiago de Compostela, existeixen altres destins espirituals en tota la península que tenen també importància: El Santuari de Montserrat a Barcelona, Caravaca de la Cruz a Múrcia, Covadonga a Asturies, Torreciudad a Huesca, la Basíl.lica del Pilar a Zaragossa, Santo Toribio de Liébana a Cantàbria etc.
Fortament lligats a la cultura i la història cristina del país, atrauen tant a peregrins com a visitants interessats pel símbol d'identitat que representen. L'afluència de peregrins a santuaris augmenta en els Anys Sants, en Beatificacions o Canonitzacions. Espanya compte amb tres de les cinc ciutats del món en haver rebut per part de la Santa Seu el poder de celebrar l'Any Sant cada set anys ( Santiago de Compostela, Santo Toribio de Liébana i Caravaca de la Cruz). La Xunta de Galícia preveu que nou milions de turistes visitaran la regió per el “ Xacobeo “ 2010, el que representaria un augment aproximadament de 50% en comparació l'any 2004.
L'assistència a celebracions religioses segueix sent una tradició molt marcada entre els espanyols ja que molts assisteixen a “ romerías “ i a processons. Les “ romerias “ locals dels diferents santuaris com els de la “ Virgen del Rocío” i les processons de Setmana Santa , que atrauen cada vegada més gent de lluny , han estat convertides en festes culturals i acte lúdics, i en productes turístics on el motiu del desplaçament no es forçosament religiós.

El viatge religiós es una nova manera de viure la fe, encara que espanya es un país laic, des de començaments del segle XXI la majoria d'espanyols creuen en deu i molts es defineixen com a catòlics, segons un estudi fet pel Centre d' Investigacions Sociològiques. Aquest fet no implica en que hagin d'assistir a les misses o oficis religiosos.
En la religió cristiana la peregrinació no es una obligació sinó una experiència particular en la vida de les persones creients.
L'església espanyola anima als catòlics a anar de peregrinació.
El pas de la democràcia a Espanya va suposar una disminució de la pràctica religiosa, però professionals de Viatges en Turisme expliquen que els cristians practicants actuals són més actius que fa vint anys enrere, això està suposant un augment del turisme religiós.
La combinació d'aspectes religiosos amb culturals ofereix al viatge un ventall molt ampli d'experiències i per tant el viatger està més satisfet.

Des de fa 50 anys que les agencies de viatges s'han hagut d'especialitzar en turisme religiós i han augmentat a causa de la creixent demanda i l'especificació dels grups.
El viatge religiós s'organitza segons la demanada, tot i que existeixen agencies que comercialitzen els seus propis productes destinats a individuals o grups. Les motivacions i expectatives de destins, activitats i serveis poden ser molt diverses i les característiques de cada peregrinació molt concretes. En general els grups tenen un sacerdot que els acompanya.
Segons una enquesta de professionals espanyols segments de clients presenten característiques comunes en referència al perfil i les característiques del viatge, i es destaquen diferencies lligades entre la distància que separa Amèrica Llatina d'Europa. Per exemple : Els clients llatino- americans son d'un nivell social elevat, això els permet financiar més bé el viatge.
La grandària del grup i la categoria d'hotel son generalment d'un nivell inferior als dels espanyols, degut al cost del viatge.

Els professionals espanyols creuen que hi ha bones perspectives de futur en el sector. El servei a mida del turisme religiós atrau cada mes a molts viatgers. El comportament més actiu dels cristians practicants actuals causa un augment creixen t del sector i la creació de nous productes. S'obren nous destins on l'interès religiós no es clar, però que són una alternativa als destins ja visitats.
El futur del turisme religiós passarà per menys grups i més individuals i es crearan nous productes per a grups petits que busquen espiritualitat, en destins consolidats amb fort valor afegit ( gastronomia, cultura, guies ) i el contacte directe amb la gent dels països que visiten.
Aquest es un instrument de comunicació que fomenta les relacions i de coneixement entre les persones d'una mateixa comunitat eclesiàstica i entre altres comunitats amb realitats eclesiàstiques. Es pensa fins i tot en la creació de productes on el turisme seria utilitzat en l'àmbit d'una nova evangelització, on els parroquians es convertirien en organitzadors del viatge i el sacerdot participaria només com a invitat.
En quant a l'oferta receptiva de la península s'esperen bones perspectives en els destins espanyols. La concentració temàtica , la rica gastronomia, i la diversitat cultural del país ofereixen un ampli ventall de possibilitats. Per la consolidació de la mateixa es volen realitzar enquestes seguint les expectatives dels visitants per adaptar millor els serveis.

2007-10-25T01:32:00.000-07:00
PRÀCTICA OGET: ELS CLÚSTERS TURÍSTICS

Identificació de les diferents tipologies de turisme i grups de turistes

Diferents metodologies aplicades en diversos estudis sobre llocs i grups de persones han permès l’ identificació de diferents tipologies de clústers.

Segons com el turista planifica el seu viatje i el paper que juga dins el mateix es troben:
- Masses de turisme organitzades: Es tracta de consumidors de paquests turístics.
- Planificadors: tenen tendència a utilitzar les fonts d'informació per organitzar i planificar el viatge.
- Eploradors: No es preocupen per l'organització del viatge i no utilitzen fonts d'informació. No es preocupen per el risc.
- Rodamón: Que es deixa portar d'un lloc a un altre.
- Masses de turisme independents: Visiten atraccions turístiques independentment, per lliure.

Els trets comuns entre els grups són que viatjen per motivacions sociodemogràfiques, per motivació pròpia, realitzció d’activitats turistiques a partir de la pròpia experiencia i formes de vida i valors.

La identificació dels grups ha estat a partir d’ un estudi sobre l’opinió i valoració de factors i variables que han intervingut en l’ experiencia del viatge realitzat per el turista. L’estudi ha permès fer una segmentació internacional del turisme. A partir d’aquí s’ha classificat el turisme en les següents tipologies:

- Turisme natural:
Un estudi realitzat a partir de la tria de dues destinacions que oferien un producte turístic amb activitats semblants, i en el qual posteriorment es van realitzar enquestes a persones sobre la preferencia de les activitats a realitzar en el viatge, va permetre determinar que diferents segments d’edat de turistes preferien una destinació més que l’altra.
Això va permetre identificar dins aquesta tipologia de turistes la pràctica de:
Turisme daventura o esportiu : interessat en la pràctica d'espors de risc i aventura.
Turisme de relax: En el qual es trien destinacions on hi hagin llocs tranquils per a descansar i relaxar.se
Les motivacions principals i comuns d'aquest turisme són experimentar i visitar atractius de la natura, , experiències educatives, de ralaxació i sociabilitat.

- Turismo cultural :
A partir de diferents mostres de turistes i un estudi posterior es van identificar alguns tipus de turisme pero amb alguna característica que els diferencia.
Turisme antropologista: Determinat a partir de persones que ja havien visitat una zona i s’interessen per tornar a la mateixa perque es vol un contacte directe amb els residents, la cultura, costums i tradicions del propi lloc. Experimentant i formant part de la vida diària de la zona.

Turisme d’herència: Es tracta de turistes amb un nivell d’educació més alt, que no té tant temps lliure i està interessat en conèixer el patrimoni i la cultura d’un lloc visitant museus i monuments. Ho pretén fer sense integra.se en la vida i costums de la zona. Reresenta més una experiencia educacional que emocional, tal i com es presentava en el primer cas.

A través d’unes entrevistes que van permetre obtenir el significat de les percepcions del turisme d’herència, es van determinar dos subgrups dins el turisme d'herència:
Turisme espiritual: El qual es visiten uns nodes obligatòriament perquè s'hi senten històricament lligats, això els afecta d'una manera més psicològica que no pas educacional.
Turisme educacional: Visiten els nodes per motius educacionals, volen absorbir els coneixements i la informació que aquests els hi aporta.

- Turisme de sol i platja:
Gràcies a l’estudi de mostres de turistes s’ha determinat l’existència de varis grups de turistes que tenen en comú que viatgen per motius d’oci, d’escapar.se de la rutina, anar a platja, sortir, plaer sexual etc.

Es diferèncien en que uns busquen sexe ocasional i uns altres busquen experiències romàntiques per trobar el verdader amor. Un altre grup només vol viure experiències limitades mentres que els altres volen emportar.se l’autenticitat de la zona, mantenint el contacte amb la gent de la zona, coneixent la cultura i tradicions.

2007-10-20T12:44:00.000-07:00

ARTÍCULO DE OPINIÓN DE ENRIQUE BADOSA: ¡DEMASIADO, DEMASIADO TURISMO!
22-6-2005 02:33:13

¿QUE estoy clamando por la limitación del hecho cultural y económico que significa el turismo? No exactamente, pero sí pienso en que junto a sus beneficios, el turismo también conlleva perjuicios que ni en nombre de la economía ni siquiera de la cultura se deben obviar. Entre otras razones, porque acabarán perjudicándolas, y no poco. Puede que la cosa esté comenzando ya. Por lo menos, así se diría. Primero, la palabra «turismo» y «turista» se referían a clase pudiente que se permitía viajar por placer e interés sobre todo cultural. Con la democratización de la vida y más extendido poder económico, los términos «viaje» y «viajero» recuperaron prestigio. El turismo devenía hecho poco a poco colectivo, por no decir masificado, mientras que lo relativo al viaje volvía a ser, por mucho más caro, propio de elites con posibles.El turismo ha llegado a constituir un fenómeno de masas, por lo menos en este Primer Mundo. Masas afortunadamente más acomodadas que tiempo ha. Gentes con intereses culturales o de meras ganas de viajar en vacaciones. Con un cierto poder adquisitivo o con facilidades que da una entidad como el Imserso. Hoy, pues, viajan como turistas, y casi siempre poco menos que masivamente, numerosísimas personas. Muy bien. Los placeres del arte, de la cultura, del viaje, etcétera, no tienen que ser una cosa elitista. Todo el mundo tienen derecho a ellos. Con el aumento del bienestar económico, de día en día y durante todo el año el turismo experimenta un auge como tal vez no se podía pensar. Pero, pero...Pues que tal auge conlleva acumulaciones que están llegando a preocupar a los responsables de la conservación de los lugares ilustres y por lo tanto objeto del deseo del viajero y del turista. Lo mismo si se trata de bellos parajes junto a mar que de museos, monumentos. En muchas ocasiones y cada vez más, la acumulación llega a hacer incluso ingrata la visita a esa pinacoteca, a esa playa «paradisíaca». Los carteles turísticos nos anuncian hermosos lugares en los que no hay nadie, pero una vez allí... Para entrar en museos importantes, pues largas colas, e incluso horario de permanencia limitado. No es mero capricho, va siendo necesidad. Y de seguir así, tal vez llegue un tiempo no lejano en que lo mismo playas que monumentos serán casi de imposible acceso. Y de algún modo se impondrán limitaciones. Algo parecido estuvo a punto de suceder respecto a Venecia, si no recuerdo mal. Sometida a la presión de las aguas, ¿podrá la plaza de San Marcos resistir el peso de miles de personas? ¿Y el respirar, contaminante siempre, en el interior de los museos?¿Hay quien teme que se esté llegando a un punto crítico? ¿Con el tiempo se restringirá tajantemente la contemplación de obras de arte? ¿Tendremos que recurrir a réplicas como las de las Cuevas de Altamira o las Cariátides de la Acrópolis de Atenas? ¿Y quién sabe si a copias que susbtituyan esculturas, cuadros? De ahí que haya escrito esto del título. En cierto modo demasiado turismo, demasiado turismo. Pero cómo, si no evitarlo, por lo menos ordenarlo. Y ordenarlo lo mismo por lo que atañe a la masificación que a otro aspecto de grandísima importancia.Una aglomeración turística perjudica mucho a obras de arte y parajes bellos, pero hay algo que no perjudica menos: el a menudo incivilizado comportamiento de no pocas personas que a lugares tan respetables como los citados abocan desde sus malos modales a su personal suciedad. ¿Habrá que crear un cuerpo de policía turística que a menudo ya se echa de menos en ámbitos agredidos por el vandalismo que es la falta de pulcritud y de buenos modales?

CONFLICTE TERRES DE L'EBRE

2007-10-17T03:14:00.000-07:00
http://axc.cat/ebrenet/manifest-3.html DE PROTESTA / EL SUR DE TARRAGONA SE ECHA A LA CALLE

Rechazo al modelo de crecimiento económico de la zona del Ebro

Unas 25.000 personas marchan contra el Plan Hidrológico, el mapa eólico y una térmica

SALUD MUÑOZ

Corresponsal

TARRAGONA.- Unas 25.000 personas de las Terres de l Ebre rechazan las infraestructuras previstas por los gobiernos central y catalán.

Ese fue el número de personas que mostraron ayer su oposición al plan de infraestructuras previsto por el gobierno central y catalán en una multitudinaria manifestación que recorrió las calles de Móra la Nova y Móra d Ebre. Los habitantes de la zona protestan contra el Plan Hidrológico Nacional (PHN) propuesto por el Gobierno central, el mapa eólico elaborado por la Generalitat de Cataluña y la central térmica de ciclo combinado que la empresa Enron proyecta instalar en Móra la Nova.

Las demandas de la población de las comarcas ribereñas se resumen, según el manifiesto leído durante la concentración, en un crecimiento económico sostenible y respetuoso con los recursos de la zona.

Los organizadores de la protesta, convocada por las plataformas de la Terra Alta, la Ribera d Ebre y el Priorat, la de Defensa de l Ebre y el grupo ecologista Gepec, calificaron de «histórica» la manifestación que logró reunir a 25.000 personas para dejar claro que las Terres de l Ebre rechazan las infraestructuras previstas por la administración central y la catalana. Los convocantes aseguraron que la movilización lanza un mensaje claro para que se paren proyectos como el Plan Hidrológico Nacional, el mapa eólico y la central térmica de Móra la Nova.

Más de tres horas duró la manifestación reivindicativa que recorrió las calles más céntricas de Móra la Nova y de la vecina Mora d Ebre, en la Ribera d Ebre. La presencia de 25.000 personas, cuando los organizadores tenían una previsión de 8.000, servirá, según los organizadores, para hacer llegar sus peticiones de un nuevo modelo de crecimiento para las Terres de l Ebre basado en el ahorro del agua y respetando los recursos patrimoniales de cada comarca.

«¿Qué podemos hacer?»

Ramon Roig, portavoz de la plataforma de la Ribera, calificó la manifestación de histórica y de lo suficientemente efectiva como para que el Govern de Catalunya reconsidere su postura sobre estas infraestructuras. «Como no tenga ningún efecto ¿qué podemos hacer más? Seguro que tendrá efectos positivos y las plataformas nos encargaremos de que así sea».

Durante la concentración el periodista Ignasi Riera leyó un manifiesto en el que se calificaba de «injustas para las Terres de l Ebre y que agravan aún más el desequilibrio territorial de estas comarcas» los planes previstos para la zona.

Representantes de las diferentes entidades que participaban en la concentración aseguraron que «ya tenemos un sistema de vida elegido, que es el que estamos siguiendo». Para los participantes, la masiva asistencia de los habitantes de las comarcas afectadas por las infraestructuras previstas «tiene más mérito si se tiene en cuenta que somos comarcas pequeñas en población y si ha salido todo el mundo es para decir que queremos el desarrollo que ya estamos realizando».

Argumentos insuficientes

Para la población de las Terres de l Ebre, los argumentos de solidaridad no son suficientes para convencerlos «porque estas tierras estamos contribuyendo generosamente con la energía que puede necesitar Cataluña, con las dos centrales nucleares de Ascó y la de Vandellós, estamos aportando el 70% de la energía de Cataluña».

En la manifestación de ayer también participó la población de Ginestar, cuyo ayuntamiento, gobernado por CiU, decidió en comisión de gobierno adherirse al rechazo contra la central térmica de Mora la Nova.

Aunque representantes del PSC en Tarragona consideran que tras la paralización temporal del proyecto de Enron en Mora la Nova anunciado por Artur Mas, la Generalitat decidirá retirar definitivamente el proyecto, el conflicto en las comarcas ribereñas pinta para largo. La intención de la Coordinadora Antitrasvase es que si, finalmente el proyecto de Gobierno popular tira adelante, recurrir a Europa. Según fuentes de la entidad, «el proyecto tiene suficientes puntos conflictivos eirrespetuosos como para que Bruselas lo tumbe». La de ayer es la manifestación más multitudinaria que se recuerda en la zona. Los líderes de las plataformas emplazaron a los manifestantes a una concentración en Barcelona para el 25 de febrero.

RESUM ARTICLE :THE SACRED AND THE PROFAN TOURIST TYPOLOGY

2007-10-03T08:10:00.000-07:00
RESUM :

THE SACRED AND THE PROFANE A TOURIST TIPOLOGY
EUGÈNIA WICKENS, ANNALS OF TOURISM RESEARCH

Com que els turistes són diferents hi ha atraccions turístiques diferents .
Es van realitzar uns estudis a Chalkidiki ( Grècia del nord ), on es realitzaven enquestes a 86 participants britànics.
Es van fer entrevistes als britànics sobre quines activitats turístiques feien dins a Grècia. A partir d’aquestes entrevistes es van treure diferents conclusions sobre els turistes, una esmentava que els turistes mateixos pensen que no fan els mateix que el turisme de masses. Aquestes enquestes van permetre saber que en realitat aquests turistes fan el mateix que el turisme de masses ( visiten els mateixos llocs etc... ).
A partir d’aquestes entrevistes s’obtenen cinc tipus de clústers:

- Herència cultural: Es va agafar un grup de 18 participants que tenien mes semblances que diferencies. Els van ajuntar perquè tenien la cultura com a punt en comú i perquè tots havien visitat kalimeria). Tots ells tenien gran motivació per visitar la zona; els interessava la naturalesa, la historia, la cultura. L’objectiu dels 18 participants era aconseguir viure com una persona nativa de Grècia. Van escollir la zona perquè van trobar informacions a fulletons i no havia estat turistificada.
Els participants volien contactar amb els residents anant als bars, tabernes i sobretot anant a la platja.
Kalimeria era molt visitada al juliol i agost, sobretot per famílies i gent de la tercera edat. Aquests participants volien viure com els residents de la zona però sense renunciar a les seves comoditats.

-Ràver : es van agafar 18 participants amb un únic objectiu: viatjar per plaer sexual .A Kalimeria les experiències sexuals eren limitades , només es duien a terme a les platges i als bars.
Els participants tenien característiques comunes: diversió, practicar sexe amb qui sigui i del mateix sexe, s’emborratxaven.
La majoria dels participants ja havien anat a altres localitats per trobar aquest mateix tipus de relacions.
El cost del viatge també influïa en la tria del destí.

- Shirley Valentine: es van agafar 14 dones, que viatjaven soles o amb amigues. Totes havien anat a Grècia. Volien experiències romàntiques, compartien el desig del plaer per trobar l’amor a Kalimeria. Això passava perquè hi havia un estereotip de l’home grec. Aquestes també tenien la característica comuna de que gaudien coquetejant amb els cambres i els bars mans. Volien trencar la rutina. El que les distingia dels ràvers es que buscaven viure un somni, trobar l’home de la seva vida. Volien tornar a realitzar el mateix en un futur no molt llunyà.

- Heliolatrous: s’agafaven 25 turistes que tenien en comú les mateixes característiques: volien sol i un clima bo perquè en el seu país el clima era molt dolent, buscaven bon temps. La majoria havien estat a Grècia però no coneixien kalimeria en concret. Són gent que s’estaven 7 hores a la platja, es considera que la seva experiència es limitada perquè no visiten res cultural. Cap d’ells té interès per participar en les excursions planificades en el viatge.
Aquests turistes no s’emportaven l’autenticitat de la zona.

- LORD BYRON TYPE: S’agafen un grup de 11 persones que tornaven sempre a la mateixa zona i també en el mateix allotjament, els mateixos restaurants etc. Com que cada any anaven al mateix lloc, coneixien a la gent resident, fins i tot anaven a dinar a casa seva...ect. Es tracta d’un clúster que està en contacte amb els costums de la zona. La zona la consideren de segona residència.

LA MOTIVACIÓ DEL TURISME

La motivació s’ha interpretat sempre de maneres diferents. L’entorn social del turista influeix en els motius que ell té per viatjar.
Les expectatives dels turistes venen influenciades ens els motius que el propi turista té per viatjar.
Les expectatives dels turistes són influenciades per les campanyes de màrketing.
Hi ha tres estats d’ànim que presenta el turista;:
- Necessitat d’escapar de la rutina, la feina, es vol no tenir horaris etc.
- Desig de plaer: el factor principal es escapar de les obligacions. Aquesta gent busquen sol, diversió, sexe.
- Seguretat ontològica: ex: paquets turístics fan sentir seguretat als turistes quan viatgen perquè fa que es sentin segurs i puguin gaudir del viatge.
- El terme de seguretat antològica fa referència a la seguretat que proporciona al turista repetir el destí turístic, ja que crea seguretat en si mateix. Aquest terme i rutina van lligats.
Estudis diuen que si no es coneix una zona fa sentir insegurs als turistes. Tot i que aquests volen escapar de la rutina volen conservar els seus costums, ja que aquest fet els recorda la seva pròpia terra.

EL PAPER COM A CONCEPTE SOCIOLÒGIC

El “ rol “ o “ paper “ es refereix al comportament esperat d’un individu . Es diu que l’experiència turística està programada estandarditzada per la indústria.

CONCLUSIÓ

L’estudi demostra que tots els turistes pertanyen a un turisme de masses. Això passa perquè estan motivats per escapar-se de la rutina. Els turistes individuals de masses de Chalkidiqui es caracteritzen per un model molt divers d’interessos i activitats.

-